VAIG FUGIR ALS BOSCOS

Henry David Thoreau, Concord, Massachusets, (1817-1862). Aquestes paraules surten a El Club dels poetes morts. Aquests autor va materialitzar el somni de ”a veure si marxo de la civilització durant un parell d’anyets (1845-1847) i visc envoltat de natura al bosc, on crec que trobaré l’autèntica vida”. Aquesta experiència ens l’explica al llibre Walden, o la vida al bosc. Aquesta vivència no va ser, segurament, com havia idealitzat; ignorava la por davant els udols inquietants dels llops…Però no deixa de ser un relat sorprenent i un valent testimoni de fugida per a trobar-se. És fàcil de memoritzar i, a vegades, et surt de la boca quan menys t’ho esperes. La frase en negreta és maquíssima.

Vaig fugir als boscos perquè desitjava viure amb un únic propòsit: fer front, només, als fets essencials de la vida, i veure si era capaç d'aprendre tot allò que m'havia d'ensenyar. No volia descobrir, a l'hora de la mort, que ni tan sols no havia viscut. No desitjava viure res més que no fos vida - m'agrada tant, la vida...-, ni practicar la resignació, tret que no fos absolutament necessari. Volia viure a fons i esprémer tota la substància de la vida, d'una manera tan ferma i espartana que en foragités tot allò que no li era propi, fer una neteja dràstica d'allò que li era marginal, reduir la vida a la seva mínima essència i, si resultés mesquina, extreure'n tota la genuïna mesquinesa i fer-la conèixer al món; però si fos sublim, conèixer-la per pròpia experiència i ser capaç d'explicar-ne la veritat després d'aquella propera excursió.