
Diu Iris a Mirtila :
- Amiga , jo no sé...
¿ Tants d´albercocs li deixes
al vell albercoquer ?
- Oh Iris, prou m´agrada
menjar-ne pels camins
fent festa a la dolcesa
que em raja boca endins.
Però l´hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
ballar teules i vent.
I, bell atzar, la mare,
veient-nos entristits,
i com freguem els nassos
i con bufem els dits,
ens porta, riolera,
quan cau la neu a flocs,
un pot amb confitures
de préssecs o albercocs.
Josep Carner
Josep Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada