El poble és petit i les cases cauen
i els Nadals són freds i a vades neva
i la gent, tancada a casa,
fa olor de llenya.
Vora la molsa, fan tertúlia i parlen:
de pares a fills els savis mots
que passen. Mengen torrons i neules
i li cau una llàgrima a l’avi: se sent un vers
tan innocent a dalt d’un tamboret! I els cops,
al tió, fan caure sorreta de les bigues.
I els pobles petits com són
cada anyada es fan més grans:
els fills van a viure a les ciutats
i els vells al Cel, ens diuen
a brandamorts, les campanes.
Gerard Sabaté, La Torre de Fontaubella, 1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada