divendres, 14 d’agost de 2009

VOLDRIA SER









La meva paraula voldria ser
veritat, bondat i bellesa
que mena a Tu, un mot propllunyà.
Fer versos que amb l'arquet generós dels teus ulls
fessin sonar, trèmuls, tots els misteris.
Ésser plegats, rimats per les paraules,
al món que ens clama el cor.
Ésser per uns instants només paraula,
convertir-nos en Paraula
encarnada,
i així perfer per romandre.
Ensems,
ésser mar i boira, rocam i far
aquesta tarda.

1 comentari:

  1. M'ha agradat i sobretot el vers final. Ànims en aquesta teva aventura nova i brillant. Et seguiré!

    ResponElimina