NON MULTA SED MULTUM

De tres despistats:
-Mira, és romànic.
-No, és gòtic.
(I Déu dins)

SER, TENIR...

El cavall no fa el cavaller.

SILENTS

En aquesta Europa de fulla seca
hi ha un cos de bombers
que cada dia apaga
el mal amb abundància de bé.

L'ARBRE CENTENARI

L’Eusebi va dir-me
que ell voldria ser
com el tronc d’aquell arbre
centenari que miràvem,
i anar creixent per dintre.

El poeta lampista

És un pobre poeta lampista.
Els peus al terra
les mans als núvols
i de tant en tant
alguna descàrrega.

Ulls grisos

Ell, exaltat, buscava
crancs per entre les roques.
Aquella noia, sola,
asseguda, el va mirar.
Era una noia d’ulls grisos.

ARA

Ara,
des del més profund del meu cor d’home
fins al més profund de Déu:
hola!

Rocacorba, juliol 2008

SET VERSOS TRENCATS

Era un senyor italià d’edat avançada que es passava les hores bevent, era un borratxo de soca-rel. Explica la llegenda que un dia va estar mitja hora pixant.

Vaig quedar amb el meu antic professor de filosofia de batxillerat per comentar-li un possible tema per a la tesina. Havíem compartit temps feliços, amics comuns, la música –ell tocava la flauta travessera i jo la guitarra-, els dos escrivíem...Ara és un gran professor d’universitat. La conversa va ser a l’arena de la platja de Badalona, encantadora. Tota va ser enriquidora però recordo, incisiu, un moment de la conversa: “Gerard, t’estàs tornant un racionalista”.

El seu director espiritual l’esbroncava:
“Esa voz de santo...”


Com un ocell que no pot parar de volar
perquè rere cada imatge en veu una de nova:
com una Promesa.

I de sobte,
estrenar un nou dia.
Per què?

Jo crec...
-en la complexitat-
Per Jesum Cristum Dominum Nostrum.

Senyor,
Quina finor de pètal
Quan entres pels meus llavis!

LA PROVIDÈNCIA

La tieta em demanava que resés per ella.
I jo pensava: si Déu és l’Atenció plena!
Jo resaré, en tot cas, perquè ens en adonem.