Ell, exaltat, buscava
crancs per entre les roques.
Aquella noia, sola,
asseguda, el va mirar.
Era una noia d’ulls grisos.
Fa 1 dia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La meva llista de blogs
-
Estimar els setembres com si fossin juliols - Quan has acabat d'escriure un text mai saps si serà el darrer, si seràs capaç d'obsessionar-te de nou amb una idea, si tornaràs a sentir la necessitat d'...
-
-
-
-
ANTICRISTO-Nietzsche - En el libro el anticristo para mi punto de vista es bastante interesante, aunque algo complicado ya que en algunos puntos del libro le perdía el séntido de...Fa 5 anys
-
La sang i els dies - *Aquells dies a les venes* *com passats en el present* *lliuren al seu rostre absent* *exèquies d’unes penes* *—i es menja unes magdalenes* *per robar gustos...Fa 7 anys
-
“Compañía K”: un llibre de guerra per convidar a la pau - Per parlar de la pau, res millor que una bona guerra. L’afirmació pot semblar agosarada, però no ho és tant: només cal veure les iniciatives que han anat a...Fa 9 anys
-
Home i progrés - Ahir llegia a La Vanguardia que César Molinas havia dit que al 2030 s’haurà implantat el cotxe autopilotat. No caldran carreteres ni xofers. No hi haurà tr...
Fa 10 anys -
El meu cosí Abelardo - És evident que qualsevol canilla de gossos té una jerarquia més que definida, i unes normes de conducta d'estricte aplicació i compliment generalitzat per...
Fa 11 anys -
-
-
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada