dissabte, 22 d’agost de 2009

TOT BRILLA




De nou, tot brilla:
Veig lentes les volves de pols
a fora, i veig sense por
les volves de pols, a dins.

Brilla el pa damunt la taula
i l’aigua i el vi de dins les copes.
Sé mirar els ulls dels comensals
i les seves mans com tremolen.

Tot és bell i està en pau, de nou.
Ho sé perquè els contorns brillen
i sempre acaben tornant
per recordar-me el que perdura.

Gerard Sabaté, Camp Joliu, 2003

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada