S’ALCEN I BREGUEN

Encara que et surtin a dolls
llàgrimes del ulls,
tu, no ploris mai
-em deia la mare.

S’han acabat les èpoques
dels s’alcen i reguen
i tu, ja t’ho avanço,
no entendràs res.
Però tranquil•la...
Perquè ningú tampoc
no entén res.

Això que et passa ara
potser és millor. Com comprendries
si no, el dolor dels altres?

Fes del teu dol,
que avui és meandre,
un camí amable

I no l’exageris massa.

Encara que et facin mal
els ulls de dolor, tu, reina,
no ploris mai: espera
perquè la fràgil línia
trencadissa
i el record difícil
et faran forta,
et faran una dona.


Gerard Sabaté, Tarragona, 1996