dimecres, 12 d’agost de 2009

POEMA DE BALCÓ



















A l'hora que més plau,
del mas estiuenc
surto al balcó de ferro forjat.
Amb els ulls dibuixo els verds
tornassolats de la Plana de Vic,
tot just quan el torterol de fum
que exhala el cigar esdevé blau.
I a l'ànima hi brolla només un pensament:

el món és l'abraçada de Déu.

Gerard Sabaté, a Vic, agost de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada