dissabte, 23 de gener de 2010

O TEJO É MAIS BELO. Fernando Pessoa (Lisboa, 1888-1935)



El rius tenen una càrrega imaginària màgica. El Mississipí no és igual després que Mark Twain hi fes passejar en Tom Sawyer i en Huckleberry Finn. El Danubi no és el mateix després d’Strauss. Aquest estiu el vaig poder veure el Danubi i qüestionar-me la seva blavor. El més sorprenent és que el pare d’Strauss se’l van trobar mort en aquest riu i va tenir el valor de fer, encara, el vals immortal. Els nostres rius són més discrets. De l’Ebre ens prové el nom d’ibers. Som de segles la gent de l’Ebre. Em demano ara quin és el meu riu. La poetessa Safo deia que bell és el que un estima. Vam estudiar amb Jorge Manrique que les nostres vides són els rius que van a parar al mar que és el morir. Els rius són com nosaltres: crescudes, sequeres, meandres...És fàcil dialogar-hi i ens agraden. Sempre ens enriqueixen.

El Tejo és més bonic que el riu que passa pel meu poble,
però el Tejo no és més bonic que el riu que passa pel meu poble
perquè el Tejo no és el riu que passa pel meu poble.

El Tejo té grans vaixells,
i encara avui hi navega,
per aquells que en tot veuen el que ja no existeix,
la memòria de les naus.

El Tejo davalla d’Espanya
i el Tejo s’endinsa al mar a Portugal.
Això és sabut de tothom.
Però n’hi ha pocs que sàpiguen quin és el riu del meu poble
i cap on va
i d’on ve.
I per això, perquè pertany a menys gent,
és més lliure i més gran el riu del meu poble.

Pel Tejo es va cap al Món.
Enllà del Tejo hi ha l’Amèrica
i la fortuna d’aquells qui la troben.
Ningú no pensà mai en allò que hi ha enllà
del riu del meu poble.

El riu del meu poble no fa pensar en res.
Qui es troba al seu costat només es troba al seu costat.



O Tejo é mais belo que o rio que corre pela minha aldeia,
Mas o tejo não mais belo que o rio que corre pela minha aldeia
Porque o tejo não é o rio que corre pela minha aldeia,
O Tejo tem grande navios
E navega nele ainda,
Para aqueles que vêem em tudo o que lá não está,
A memória das naus.
O Tejo desce de Espanha
E o Tejo entra no mar em Portugal.
Toda a gente sabe isso.
Mas poucos sabem qual é o rio da minha aldeia
E para onde ele vai
E donde ele vem.
E por isso, porque pertence a menos gente,
É mais livre e maior o rio da minha aldeia.
Pelo Tejo vai-se para o Mundo.
Para além do Tejo há a América
E a fortuna daqueles que a encontram.
Ninguém nunca pensou no que há para além
Do rio da minha aldeia.
O rio da minha aldeia não faz pensar em nada.
Quem está ao pé dele está só ao pé dele.

1 comentari:

  1. Coi, l'he tornat a llegir Gerard i encara m'agrada, en vull més!!!!!!!!!!

    ResponElimina