LITERATURA
Si aceptáramos la posibilidad
de que alguien exclamara:
“Dios mío, qué hecho polvo estoy!”
sin mayores aspavientos
ni necesidad de exégesis alguna,
sería preciso reescribir
la inmortal historia
de ese fraude que se ha dado en llamar
Literatura.
Y además
nos quedaríamos en paro.
ROGER WOLFE (Westerham, 1962)
No cal que l'acceptem, aquesta possibilitat; ja hi ha prou aturats! :-P
ResponEliminajo penso que la literatura ens permet moltes coses; evadir-te, comprometre't, distreure't, estimar, odiar... en fi no és res més que petits detalls de la vida més exagerats o menys. en el fons però amb l'escritpura el que compta es poder expressar el que tens dins teu. llavors el que és màgic és que potser milers de persones compartiran aquest sentimet
ResponEliminaOstre, jo ho dic força sovint això "d'estic fet pols". Espero que l'article no l'hagis fet després de sentir-me. Et prometo mirar de no queixar-me tant
ResponEliminaNo tinc cap inconvenient en manifestar que necessito que em glosseu el vers... La literatura és pura suggestió, però només quan s'hi pesca alguna cosa. He sigut prou enigmàtic?
ResponEliminaA mi m'ha agradat, no ho entés gaire bé, però m'ha encantat!!!
ResponElimina