dimarts, 1 de setembre del 2009

AIXÒ NO ÉS PAS UNA LLUNA



Ai, poeta!
La lluna no: la lluna.
La lluna, a l’inrevés.
No
la idea
sinó
la lluna, simplement.
Sempre buscant la sinestèsia,
la metàfora perfecta!
La lluna no: la lluna.
Sempre tot massa endins del text
Menys enllà, canta a la lluna bojament.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)