Arribà la guerra.
Hissàrem
els bons l’esperança.
Després tres anys.
Llavors
més anys i més llàgrimes.
Que encara que els bons
guanyin,
la mort és la que guanya.
Per a matar no importa
el color de la bala.
Sobre colors, s’hi ha
escrit
molt a la meva pàtria.
Però a mi se me n’han
anat
els colors de l’ànima.
(Senyor, aquells ais…
I aquelles matinades…
Que no parlin les
cunetes.
Que callin les tàpies.)
Arribà la pau. I era
una coloma blanca
amb un milió de morts
penjant de les seves
ales.
