Els albercocs i les petites collidores (Josep Carner)

Diu Iris a Mirtila :

- Amiga , jo no sé...

¿ Tants d´albercocs li deixes

al vell albercoquer ?

- Oh Iris, prou m´agrada

menjar-ne pels camins

fent festa a la dolcesa

que em raja boca endins.

Però l´hivern arriba,

i vora el foc rabent

sentim a la teulada

ballar teules i vent.

I, bell atzar, la mare,

veient-nos entristits,

i com freguem els nassos

i con bufem els dits,

ens porta, riolera,

quan cau la neu a flocs,

un pot amb confitures

de préssecs o albercocs.

Josep Carner